Continguts
Memòria biennal 2019-2020
Memòria biennal 2019-2020
Tanmateix, l’activitat humana està provocant ràpids canvis globals que afecten la seva salut. Conèixer l’oceà és clau per a prendre mesures de conservació.
L’Institut de Ciències del Mar (ICM) és el centre de recerca marina més gran del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). I el primer centre en ciències marines a obtenir l’acreditació Severo Ochoa a l’Excel·lència, un distintiu que prova el lideratge de la institució dins el camp de la investigació marina a Espanya i posa de manifest el seu compromís per generar impacte social.
El nostre objectiu és desenvolupar una investigació d’excel·lència per inspirar una societat en harmonia amb el planeta blau, d’acord amb els valors del Decenni de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030).
Per això, les científiques i els científics del centre treballen en la transferència de coneixement i tecnologia sobre temes relacionats amb la interacció entre l’oceà i el clima, la conservació i l’ús sostenible de la vida i dels ecosistemes marins, i la mitigació dels impactes dels riscos naturals i l’activitat antropogènica.
Durant el període 2019-2020, hem dut a terme un autèntic exercici d’autoprospecció per alinear la nostra missió i valors amb els reptes científics, ambientals i socials de l’actualitat.
Aquest gir estratègic ha produït canvis a tots els nivells:
Aquesta nova etapa ha coincidit amb un moment d’incertesa a causa de la Covid-19, que ha suscitat una reflexió global sobre la sostenibilitat del model de societat actual.
Lluny de recular, hem treballat de manera més intensa per impulsar la ciència ciutadana, establir llaços amb el territori, atraure talent i generar publicacions de gran qualitat i impacte.
De fet, som el centre de recerca marina amb el Nature Index més alt a escala nacional i del Mediterrani.
És una classificació centrada en els articles publicats en una reduïda selecció de 82 revistes científiques, seleccionades per un comitè científic independent d’acord amb el seu prestigi.
Total | Dones | Homes | |
Investigadors/es Senior |
65 |
24 |
41 |
Investigadors/es Postdoctorals |
43 |
25 |
18 |
Estudiants Predoctorals |
42 |
22 |
20 |
Personal Tècnic |
64 |
41 |
23 |
Personal Administratiu i de Suport |
27 |
13 |
14 |
Total | Dones | Homes | |
Investigadors/es Senior |
67 |
24 |
43 |
Investigadors/es Postdoctorals |
54 |
32 |
22 |
Estudiants Predoctorals |
46 |
25 |
21 |
Personal Tècnic |
74 |
47 |
27 |
Personal Administratiu i de Suport |
31 |
16 |
15 |
Ha participat en dos projectes europeus d’igualtat de gènere.
Entre les activitats, destaca l´organització de la primera trobada de les Comissions d´Igualtat dels centres del CSIC, que va reunir un centenar de professionals.
El personal investigador i tècnic del centre també ha estat involucrat en la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència (11 de febrer) i el Dia Internacional de la Dona (8 de març).
Per tot això, l’ICM ha estat reconegut amb l’accèssit del Distintiu d’Igualtat de Gènere 2020 del CSIC.
Actualment, el grup de treball es troba immers en el desenvolupament del seu propi Pla d’Igualtat de Gènere.
Responsable del grup Biogeoquímica marina, atmosfera i clima.
Per finançar amb 2,5 milions d’euros el projecte SUMMIT, que estudia el comportament associatiu dels microorganismes marins.
"A la natura, els microorganismes depenen els uns dels altres de formes insospitades, també cooperatives"
Investigadora postdoctoral.
Pel seu treball sobre el cicle biogeoquímic del mercuri a llacs, realitzat mentre estava a la Universitat d’Uppsala.
"La manca de coneixement sobre els nivells de mercuri als rius, llacs o sòls humits dificulta la decisió de possibles actuacions"
Investigadora postdoctoral
Pel seu treball sobre l’efecte del plàstic sobre el creixement dels bacteris marins, publicat a Nature Communications.
"La contaminació per plàstic és un gran desafiament per l’oceà, encara no sabem com interactua amb els sistemes aquàtics"
Professor de recerca ICREA / vicedirector i coordinador de l’àrea d’estratègia científica.
Pel desenvolupament d’un nou model conceptual que explica les característiques clau dels grans terratrèmols i tsunamis.
"Bona part dels tsunamis anormalment grans es poden explicar per primera vegada de manera natural aplicant el nostre model"
A l’ICM posem especial èmfasi en la formació de científiques i científics amb pensament crític i independent.
Estudiants d’universitats nacionals i internacionals poden fer el Doctorat en Ciències del Mar en un entorn excel·lent per consolidar una carrera brillant en l’àmbit de les ciències marines.
També organitzem debats científics i les ‘Friday Talks’, que, arran de la pandèmia, se celebren en format en línia, la qual cosa ha permès augmentar la participació. Les Friday Talks són un espai d’intercanvi d’idees en què els diferents grups de treball comparteixen els últims avenços en ciències marines.
Es presenta el model pymedeas, que permet la modelització de la transició energètica; una tasca molt complexa, ja que cal integrar molts factors -impacte ambiental, escassetat de recursos, viabilitat econòmica- que interactuen entre ells de manera no lineal.
A l’Oceà Antàrtic, els polímers de polisacàrids extracel.lulars, tan importants per a l’exportació de carboni a l’oceà profund i a l'atmosfera, són produïts principalmernt pel fitoplàncton com a adaptació al fred del gel marí i a la llum elevada de l’estiu polar.
El desenvolupament d'eines per promoure xarxes d'observació col·laboratives és clau per conèixer l'impacte de les mortalitats massives d'organismes marins associades a l'escalfament de la Mediterrània i així millorar l'adopció de mesures eficaces de mitigació i adaptació als efectes derivats del canvi climàtic.
Els robots submarins són un complement clau de les estacions de recepció acústica fixades al fons marí per estudiar i recuperar espècies de gran profunditat explotades per l’espècie humana en el seu propi hàbitat, com els escamarlans.
Descripció del mecanisme pel qual els llobarros adquireixen la síndrome de domesticació: canvis en el comportament i aspecte físic d'animals per la criança en un entorn que difereix del seu hàbitat natural.
Es va trobar que els components més petits de la microbiota superficial de l'oceà tropical i subtropical a escala global, els procariotes i els picoeucariotes, són estructurats per mecanismes ecològics diferents, la qual cosa s'utilitzarà per aprofundir en l'enteniment de les reaccions del plàncton microbià davant el canvi global.
Un nou model conceptual basat en la variació de rigidesa de les roques permet predir el comportament dels grans terratrèmols en funció de la profunditat i estimar-ne el potencial per generar tsunamis amb una precisió sense precedents
La contaminació dels sediments en àrees molt contaminades per metalls pesants varia en funció de l'ocurrència de tempestes i forts corrents que alteren i redistribueixen els sediments contaminats, fet que s'ha de tenir en compte quan es fan els seguiments de control de la contaminació en aquestes àrees per avaluar-ne l'evolució.
Mitjançant experiments de laboratori s'investiga com certes toxines produïdes per microalgues marines poden passar de l'aigua a l'atmosfera i formar part de gotes microscòpiques (aerosols), produint irritacions respiratòries.
A través de l’IcatMar, recollim dades de les activitats desenvolupades en els ecosistemes marins, com la pesca professional i recreativa, per millorar-ne la gestió.
L’ICM ha estat designat com a seu de la Xarxa Marítima de Catalunya (BlueNetCat).
L’Espai Mediterrani ha organitzat la primera trobada de projectes de transformació mediambiental sense ànim de lucre relacionats amb el mar.
L’Informe Glòria analitza els impactes d’aquest temporal al litoral llevantí i mostra la rellevància de les eines de predicció d’esdeveniments extrems.
El primer Informe sobre l’estat de les pesqueries a Catalunya ha millorat el coneixement de les espècies de més interès comercial.
MOSAiC (Multidisciplinari drifting Observatory for the Study of Arctic Climate) és l’expedició científica més gran de la història a l’Àrtic, i el seu objectiu és obtenir dades per comprendre millor el canvi climàtic global.
El projecte, liderat per l’Institut Alfred Wegener d’Alemanya, aplega 600 persones d’una vintena de països que treballen de manera rotativa. Inclou dos equips de recerca de l’ICM que estudien la interacció de la vida marina en la formació de núvols i l’ús de la tecnologia satèl·lit per mesurar l’estat i el gruix del gel.
Les dades recopilades per MOSAiC seran utilitzades per científiques i científics d’arreu del món per portar la recerca climàtica a un nivell completament nou.
Aquest projecte ERC Advanced Grant estudia la cooperació de la natura entre microalgues i bactèries de l’oceà.
Proporciona assessorament científic per desenvolupar el programa d’Estratègia Marítima de Catalunya, un model de governança marítima basat en la cogestió
Pretén accelerar el desenvolupament d’una indústria de producció de biogàs a partir de microalgues totalment integrada, digitalitzada i sostenible a través de la tecnologia.
Integrarà les principals infraestructures europees de recerca en metrologia i proposarà un marc innovador de qualitat, precisió i integritat de les dades.
Desenvolupa serveis tecnològics perquè els observatoris ciutadans tinguin un abast global i estiguin disponibles en un espai virtual adreçat al personal científic europeu.
A part de dur a terme una investigació excel·lent, també divulguem la ciència marina perquè la societat entengui i apreciï el paper de l’oceà a la Terra.
En aquest sentit, hem posat en marxa diferents iniciatives per portar la ciència a les aules d’una manera divertida i dinàmica (Xarxa d’Escoles Marines) i implicar la ciutadania en la investigació (Observadores del Mar, Patí Científic i BioMARató).
Xarxa d’Escoles Marines
Observadores del Mar
Patí Científic
A més de participar en la commemoració de l’Any Margalef, hem creat nous materials de divulgació en ple confinament (L’Oceà a Casa) i hem explorat les sinergies entre l’art i la ciència (Bosc Ancestral).
Any Margalef
L’Oceà a Casa
Bosc Ancestral
El treball de redefinició de les estructures internes de l’ICM requeria també una nova manera de comunicar la ciència més d’acord amb la missió i els valors del centre.
A part de reestructurar completament la pàgina web i la identitat visual, hem creat la Unitat de Divulgació i Comunicació. D’aquesta manera, comencem a exercir com a agència de comunicació, professionalitzant els nostres comunicats i notes de premsa i estant en contacte directe amb els mitjans per augmentar la nostra visibilitat.
A excepció de Twitter, que ja existia, s’han creat la resta de xarxes socials (Instagram, Facebook, LinkedIn i Youtube), cosa que ha permès millorar el nostre abast i amplificar el nostre discurs amb campanyes com #AnhelDeMar.
En aquests dos anys, hem construït les bases per poder enfrontar-nos a un dels reptes més grans de la humanitat com és la conservació del medi marí des d’una perspectiva totalment renovada.
De cara a la pròxima etapa, durant la qual es compliran 70 anys del naixement de l’ICM i entrarem en el Decenni de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030), seguirem caminant cap a l’excel·lència.
L’acreditació Severo Ochoa ens permetrà contractar 14 becàries i becaris predoctorals i 6 postdoctorals i invertir més d´un milió d´euros per reforçar les nostres activitats de recerca.
L’Oficina de Suport a la Recerca seguirà impulsant el desenvolupament del talent i la internacionalització, transferència i comunicació de coneixement i tecnologia. En conjunt, aquestes accions pretenen incrementar els principals indicadors del centre en termes de producció científica, impacte social i econòmic, activitats de formació, visibilitat i captació de finançament.
A l’ICM, estem compromesos amb la divulgació i la comunicació de les ciències marines per a que la ciutadania i la comunitat científica construïm en comú el futur que volem per a l’oceà.